És un gest, un somriure,
un aroma, una mirada.
Sols la presència
d’una mare.
És el cant, l’abraçada,
un bes, una carícia
L’amanyagament
d’una mare.
Aquell conte explicat,
i la justa paraula.
Tot és guarit
és la mare.
No cal parlar,
no cal plorar,
no cal dir res,...
tot ho sap la mare.
"Mare amb nen malal" Picasso
Ai...les mares...!
ResponEliminaquines presències inesborrables...
Et segueixo, Imma.
Com ens agradaria a vegades tornar a tenir només 6 o 7 mesos i dormir una estona en braços de la mare.
ResponEliminaLes mares sempre ho saben tot...
ResponEliminaPreciós Imma i de mare només en tenim una, els que en poden gaudir, que ho aprofitin...
ResponEliminaLa mare. Com estimen les mares i quants silencis guaridors!
ResponEliminaPer una mare la paraula:nen/nena, no té data de caducitat.
ResponEliminaM'ha entendrit el teu poema, Imma. Vaig tenir una mare excepcional, el seu record sempre m'acompanya.
ResponElimina