26 – 2 – 11
seguint... els desgavells de l'altra vora del Mar Nostre.
M’acollirà la mar com mare,
navegaré amb la barca de carn...
La Terra bull,crema,crida,
s’exclama,aniquila,plora...
El seu feudal brama crim,
la sang circul•la en cruent mirall
i el vent atia el braser dels cors.
Que torni la raó de l’esperança
perduda en un camí d’esclavatge,
perduda en un camí d’esclavatge,
que la llum beneïda obri claror...,
que trenqui amarres el vaixell foll
que la Terra ha fet seva
i doni el timó a la serenitat...
La calma entri i s’assegui al tron.
Anton, tant de bo les teves paraules posessin veu al esdevenir...
ResponEliminaI aquí, el meu seguiment extraoficial (estil deo):
ResponEliminaLa calma entri i s’assegui al tron,
obriu-li ràpid les portes del cor!
Que ploguin gotes
de força feroç,
que les nits més negres
ho siguin sols de foscor,
que el futur ens enxampi
sent cortesans d'amor.
Precios. Et deixo aquet troçet.
ResponEliminaMare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l'amor
per mars de somni i rondalla.
Intento seguir-te, Anton,
ResponEliminad.
Aquest sí que seria un bon viatge, Anton! I un bon timó!
ResponEliminaEl faig meu també!