Amuntegat el poema,
mentre els mots vaiveregen
a cops d'onades suaus,
allibero el norai de les amarres.
I com si fos un ritual,
mentre em desperto,
i encara somnio,
salpo a la mar,
amb una nova quimera.
(seguint en Joan Guasch)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
bellissim, fanal, bellíssim! Un poema que mira cap el futur.
ResponEliminaBona nit, també.
Fanal, jo també vull salpar a la mar. Et segueixo.
ResponEliminaHas fet molt bon seguiment al poema d'en Joan. T'ha quedat fantàstic.
ResponEliminaSaps, fanalet? Aquesta mena de continuació que no s'endu pas una sola paraula ni un sol vers, sinó que s'endu l'essència i la respon, és la meva il·lusió de diàleg poètic... m'encanta com ho fas! I a més a més és preciós, i fa venir ganes de salpar... amb la nova quimera de torn que per sort no ens en falten. Bon cap de setmana
ResponElimina