(segueixo Francesc Mompó)
Sóc sang que navega
entre l'univers dels capvespres
i tot de cels estel·lats de pomes de saviesa.
Quan retorno cansat a casa
m'adono del temps.
Medito assegut.
Madormo.
Somnio.
Finalment, maldestre,
amuntego un poema
que salpa en aquest mar
tan ample.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Joan, em fa molta il·lusió seguir-te en el teu mar. Aviat de matinada.
ResponEliminaMolt bon cap de setmana!
És molt bo!
ResponEliminaUn poema perfumat de pensaments meditats i de somnis, bona companyia per salpar!
ResponElimina