(Seguint Deo)
és un toc serè, és pèndol al ritme constant del meu rellotge,
és l'udol del llop ferit al mig de l'espès i fosc boscatge.
És un cant somort, és remor i clam i rebuig de tants malsons...
És la teva veu flassada blanca que no espanta els aligots,
és bandera al vent, és papir del temps, és l'esperit de desert,
és la tradició tribal d'un poble antic amb la pau trencada.
M'agrada, que corri la veu.
ResponEliminaM'agrada com has escrit la teva veu, Isabel.
ResponEliminaMolt bon divendres!
Se sent, se sent, es fa sentir aquesta veu!
ResponElimina