I encara no arriben aquells llavis
Que et desvetllen en plena nit
Després de besar-te.
Digues: quants plenilunis has observat?
Quants homes esperant que acabis
La mortalla, la catifa, el vestit,
I aquesta espera els afarta?
Desfila de nou la tela, abans
Que la impaciència llanci el fel
Dels ànims dels pretendents contra tu,
Penèlope: a les teves mans
La llibertat és saborosa i anhel,
Perquè el fil no et lliga a res ni a ningú.
d.
Bon dia, provo de despertar aquesta Penèlope.
ResponEliminajo també et segueixo, Deo.
ResponEliminaMontse, et duplico el seguiment... (l'he escrit abans d'agafar torn!)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBen explicada la història en un curt poema.
ResponEliminaMaco de debó. Felicitas, Deomises.
ResponEliminaDemoises, me'l podries deixar si no et fa res? És per un projecta que tinc de fer...
ResponEliminaJa m'ho diràs,
Mortadela Casolana,
Grácies.