recurrent

(imatge de google)

Recurrent, Ítaca...
portes l’encís del somni més lliure
creixes dins l’ànima dels forts
lligams del cor en la discòrdia

Però som encara
massa dispersos, nàufrags
en un mar de disconformes
sense nexes, només el teu nom

Inflama, tossuda
fes-me àcrata en aquest femer
roba, sense por, els resistents...
els cors que encara bateguen

.

Els ancians ens esperen.

.

(seguint Deo)