10 – 2 – 11
Del jardí de MAIJÓ
.............
En la florida de teves paraules m’enlluerno
-vocals vibrants que acaronen albades –
i en la silueta que m’ofereixes platejada
hi visc esparpillant vocables nets i amorosos...
Et tinc. Per més que la distància talli hores
e3l teu so fantasiós arrela i escomet ma calma.
sols oir-te em frega brisa que petoneja
introduint en la conversa olors d’estimança
L’ànima creix flairent com rosa eterna.
Segueixo el darrer poema de la Roda, i la florida de mots que hi trobo,
ResponEliminad.
Fantàstic jardí i fantàstic poema!
ResponEliminaHi han jardins que parlen. Anton.
ResponElimina