Ja no hi ha guaites a la torre,
ni hi ha ningú que ens doni l'avís
de cap risc ni de cap escomesa
que posi els amors en perill.
Hem quedat sols.
I què ens importa
tot el que pugui passar.
De passa en passa
ens inventem la vida
de mot en mot
camins a desbrossar.
T'agafo la paraula.
ResponEliminaDe què serveixen els avisos quan el carallot del cor fa el que vol, i nosaltres el seguim...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Guai!
ResponElimina