dijous, 10 de febrer del 2011

Al recer del poema






De vegades,
avancem coixim-coixam
però sempre hi ha un somriure,
una mirada ardent o un bes.
No cal que ningú ens doni l’avís
de perill o retirada,
al recer del poema
l’ànima creix flairent
com una rosa eterna.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. deomises10 de febrer del 2011, a les 12:01

    M'atreveixo a seguir-te amb la rosa eterna, que m'ha encisat,


    d.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas10 de febrer del 2011, a les 14:00

    Gràcies, maijo! M'agrada molt això de "A recer del poema" Molt...

    ResponElimina
  3. onatge10 de febrer del 2011, a les 23:24

    Maijo la teva rosa creix per encanteri...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Maijo Ginovart 11 de febrer del 2011, a les 9:12

    Gràcies, gràcies... :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons