Permeteu que avui em salti les normes.Vull estar al vostre costat...
Foto de quan tenia quatre mesos un dels records que conservo
que sé que el meu pare hi va escriure... Ell va anar al viatge de no retorn
quan jo tenia tres anys i mig...
6 - 2 - 11
Fa ja vuitanta anys que porto
a l'esquena i ben penjat
un sarronet amb els útils
per viure any rere altre any.
Un bon grapadet de terra
Reus, Vilella i Priorat,
Tormo i Bruixeta, La Torre...
ganxet, llicorell , panal.
Terra que n'es meva vida...
Jo vull ser-ne català !!!
Un pitxell d'aigua d'Horta
que saciava als romans,
cartaginesos hi abeuraren
un reguitzer d'elefants
Per que se'm conservi bona
hi tiro un xiribic de sal
per que assaborim ses prendes
i a tothom dar, convidar.
Un rajolinet d'aire que bufi
i escampi arreu mon parlar,
que no molesti a orelles
i a qui escolti acaronar.
També, enceses, quatre brases
de la vella llar de foc...
Que portin claror a l'ànima
i un pesig d'AMOR per tots.
Voluntat per a seguir-ne...
I en vostres blogs instruir-me
És l'anhel que porto al cor.
Siguem fidels a la cita
HUMILITAT nostra fita
com germans volguem-nos tots.
MOLTÍSSIMES FELICITATS, ANTON!!! :-))
ResponEliminaOstres, em creus si et dic que em sembla que et puc reconèixer en aquesta foto de petitó? :-) Sí, sí!!
Que bonic i quina foto de ANTON més maca.
ResponEliminaPer molts anys.
Jo també penso com l'Assumpta, t'hi assembles encara... felicitats estimat!
ResponEliminaJa veig que voleu dir que soc jovenet, cara de no haver trencat cap plat... Que duri la innocència, Anton.
ResponEliminafelicitats per molts anys...
ResponEliminaPer molts anys!!! molt ben portats anys i sarronet.
ResponEliminaPer MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOLts anys, Anton!
ResponEliminaSí, sí, sí... fas la mateixa cara! Que duri la innocència i la vitalitat que portes dins.
ResponEliminaMOLTES FELICITATS, ANTON!!!!!!!!
ABRAÇADES...
Per molts anys, Anton, d.
ResponEliminaQuin nen tan grassonet. Fan ganes de pessigar-li la galteta.
ResponEliminaPer molts anys.
I aquest és el poema nº 100 d'aquesta Roda febrer 2011!
ResponEliminaQui és tan savi i fa vuitanta anys com tu i a més escriu tant rebé i a sobre fa el post número 100 de la roda poètica es pot saltar i esmicolar totes les normes! per molts anys!!!!1
ResponEliminaDispenseu i dispensa Anton no m'he pogut estar de fer versos mig seguint-te i per felicitar-te, en fi...per a tu!
ResponEliminaPer molts anys! T'agafe la seguida.
ResponEliminaMolt bo! Molt bo! un poema entranyable, a la foto ja tenies cara de murri.
ResponEliminaPer molts anys Anton.
Bona nit.
Moltes felicitats Anton!
ResponEliminaPer molts anys, home entranyable!
ResponEliminaUna abraçada ben gran!
Ara em dono el gust de veure el que heu fet per mi.
ResponEliminainternet em va desapareixer i he estat in albis... Ara tot és correcuites i no arribo a cap lloc
Si pogués com aquell fer quatre vints i quatre veus i tenir vuit braços, i ja m'he descomptat dels dits que hi haurien per sostenir tot aquest be déu que m'heu fet...
Us en deu una i no sé com pagar-la
preguntaré per la nit... no em tgrauré les ulleres per dormir a veure si hi veig quelcom que us pugui agradar encara que em costi una suorada, això, per mi val un imperi i vosaltres ho heu treballat. De moment, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A TOTS. aNTON.
Ves, diuen que tinc vuitanta anys, qui ho diria.