No sé si dec renunciar a fer la puntada definitiva
que tanque la ferida que et creua,
com el senyal del ramat de propietat inqüestionable,
la pell del pit de la que fas bandera.
Qui recorda a la sang vessada la drecera
que va perdre pels camins de la memòria?
Cada vegada que em parles de la desfeta
em fas botar del solc de vinil
per fer-me cridar amb la veu trencada dels vençuts.
Qui ens traurà del patrimoni de l'esclavatge?
Qui ens assenyalarà l’horitzó que ha de parir
una nova albada?
Estic cansat de subjectar
la vella baula de la història...
Bon dia, amb el teu permís t'agafo ferida i desfeta.
ResponEliminaCansats, jo m'hi afegeixo, cansats, estem cansats...
ResponElimina