Com el teu campanar
que s'alça ferm
acollidor i generós
i que guia les hores.
Escoltem, fràgils, la teva força
aprenem, àvids, de la teva riquesa.
(seguint, Josep Manel, Elvira, Noves Flors, Fanal Blau i Zel, en la felicitació a l'Anton pels seus 80)
Àvids i àvides sempre d'aprendre de la generositat.
ResponEliminaPreciós el campanar que ens acompanya!
Genial, Carme, genial!
ResponEliminaMagnífic!!
ResponEliminaEl dibuix és preciós i el text una veritat immensa :-))
molt be Carme...i continuo amb el merescut homenatge
ResponEliminaEls dos darrers versos ens identifiquen. Preciós.
ResponEliminaEstava orb que no he vist...
ResponEliminaCom s'ha escolat eixa pàgina.?
Em difama, em sento trist...
Mon campanar,Carme, guaita !!!
La planta del meu balcó
que la mestressa rega i mima,
teulades, plaça i recó
i el toc veu que m'emmetzina...
Ma la va jugar molt destra
el clicar meu endemoniat,..
L'alé de veure l'orquestra...
La dirigent s'ha amagat ?
Mil disculpes em mereixo?
perdó, Carme, avui he fallat.
.....................Anton
Aquest dibuix se'n va a la meva guarderia-exposició.
Anton, no cal que et disculpis, vaig llegir tants cops el teu comentari d'agraïment que ni m'havia fixat que en aquest post no hi era... com que els llegeixo al gmail, vaig veure que l'anaves posant a cada post... i ja en vaig tenir prou. Em va fer gràcia acostar-me ben bé al teu poble. vaig buscar al Google imatges la Torre i em va sortir en un blog de campanars una foto teva. vaig pensar tal com dius que devia ser el teu balcó. :) Em va agradar com si et vingués a felicitar a casa. Una abraçada.
ResponElimina