Set cops o potser mes
Com set dies una setmana
Set poemes ja t’hem fet
I els que et faran encara
Que per molts anys, Anton
Que son pocs vuitanta
que arribin mes versos
mes jocs amb paraules
(seguint, Carme, Josep Manel, Elvira, Noves Flors, Fanal Blau i Zel, en el merescut homenatge a l'Anton )
:) "Que bufi fort i les apagui..."
ResponEliminaBon dia, Mon! Bon dia Anton!
Molt bonic, Mon!
ResponEliminaAixò, això! que bufi!
Molt bona idea. Que bufe, que bufe!!!
ResponEliminaAra em dono el gust de veure el que heu fet per mi.
ResponEliminainternet em va desapareixer i he estat in albis... Ara tot és correcuites i no arribo a cap lloc
Si pogués com aquell fer quatre vints i quatre veus i tenir vuit braços, i ja m'he descomptat dels dits que hi haurien per sostenir tot aquest be déu que m'heu fet...
Us en deu una i no sé com pagar-la
preguntaré per la nit... no em tgrauré les ulleres per dormir a veure si hi veig quelcom que us pugui agradar encara que em costi una suorada, això, per mi val un imperi i vosaltres ho heu treballat. De moment, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A TOTS. aNTON.
Ves, diuen que tinc vuitanta anys, qui ho diria.
7 de febrer de 2011 18:57
No apagaré mai aquestes veles
son les il·lusions del respir
de la llum que parla i il·lumina
Treball de cera. L'abella no calla.
El monument perfecte s'enlaira...
L'amor de tots els poetes
per la paraula.
.............. Anton.