Al restaurant on treballava, en Can Cortès, va venir un migdia un turista danès.
"Paelha und sangria" feu i no va dir res més.
"Aqui no fem paelles,mister, és un restaurant empordanès" Li vaig dir en anglès primer i alemany després.
Ho vaig repetir en italià i també en francès.
Però, ai, aquella Babèlia no em va servir de res.
Perque aquell home sols parlava una llengua... i aquesta era el danès.
:) je, je, Miquel un poema divertit!
ResponEliminaM'he atrevit a seguir el teu divertimento, Miquel!
ResponEliminad.
Gràcies, Carme!
ResponEliminaEndavant, Deomises et dessitgo molt d´exit.
El poema està bassat en una anècdota quan treballava a un restaurant de la costa. Salut. Miquel.
Un petit poema, molt bo i subtilment divertit.
ResponEliminaEnhorabona.
Moltes gràcies, Alberich. De fet és el meu primer poema. A veure si m´engresco a fer-hi més. Miquel.
ResponElimina