I pels teus trenets excelsos
Que van carregats de mots
Sempre planers però savis.
Sé de tu per la teva mirada,
Silenciosa calma que esguarda
El seu voltant i tot ho registra,
Que desprèn bondat pertot arreu.
Sé de tu, Anton, pels camins
Que s'obren en cada nou seguiment,
Pel que guardes i ens ofereixes.
Sé de tu perquè allò benèvol
Acaba aflorant, ferroviària
Eminència que ens permets llegir-te.
d.
Un homenatge més! Has trobat les esdrúixoles adequades!
ResponEliminam'agrada molt deo, i segur que a l'Antón també li agradarà!
ResponEliminabon dilluns!
Ara em dono el gust de veure el que heu fet per mi.
ResponEliminainternet em va desapareixer i he estat in albis... Ara tot és correcuites i no arribo a cap lloc
Si pogués com aquell fer quatre vints i quatre veus i tenir vuit braços, i ja m'he descomptat dels dits que hi haurien per sostenir tot aquest be déu que m'heu fet...
Us en deu una i no sé com pagar-la
preguntaré per la nit... no em tgrauré les ulleres per dormir a veure si hi veig quelcom que us pugui agradar encara que em costi una suorada, això, per mi val un imperi i vosaltres ho heu treballat. De moment, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A TOTS. aNTON.
Ves, diuen que tinc vuitanta anys, qui ho diria.
7 de febrer de 2011 18:57
Aquí, en aquestes llars
nasqueren eixos trenets
senzills, oferint sempre
la bonesa a altres sers...
Han parat en moltes estacions
alguns no hi han pujat
altres hi han viatjat somnis...
i avui tenen un premi...
Qui sabria de mi
si no fossin per ells?
A ells agraeixo aquest benefici.
.................. Anton.