(provo de seguir deomises)
Des del port on les meves nits somniaven
veia salpar galions que conquerien
les pells blanques de princeses llunyanes.
El fred punyent dels estels callava
i l'oceà de silenci m'ofegava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Bell i suggerent, et prenc el testimoni!
ResponEliminaAra em semblava com si llegís Papasseit... :)
ResponEliminaA vegades el silenci és tan necessari per respirar i a vegades ofega... paradoxes vitals.
Bona nit, Joan!
Joana te ha sortir molt maco, a mi m'agrada el silenci i si es a la vora del mar millor.
ResponEliminaCom una cançoneta de mar!
ResponElimina