Espill de les hores

Espill de les hores,
des del cloquer de terra endins
així de franc m'albiro:

de primer en l'hivern impetuós
com un cor de nàufrag,

i després en el blat tendríssim,
temptador i ondulant,
sempre acaronador com l'onatge,
com una pell d'amant, 

com una frase al vent.

(seguint sobretot el campanar de la Carme Rosanes, i una mica a tots, encara que sigui molt vagament)