No et conec
No et conec, però em sembla
haver-hi trepitjat camins plegats.
Va ser en altre temps. Potser.
I tanmateix, jo no hi era.
No et conec, però em sembla
haver-hi besat paraules teues.
Érem en altre lloc. Potser.
I tanmateix, jo no hi era.
No et conec, però em sembla
que la nuesa dels homes cau,
a poc a poc, als seus versos.
I torna el temps on jo no hi era.
No et conec. I tanmateix recordo
haver-hi parlat amb tu de sempre.
(Felicitats, Anton.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
un poema excel·lent Vicicle!
ResponEliminano et conec i tanmateix recordo haver parlat amb tu de sempre..
Enhorabona, Vicicle, has trenat un poema de felicitació preciós!
ResponEliminaUn poema preciosíssim!
ResponEliminaAra em dono el gust de veure el que heu fet per mi.
ResponEliminainternet em va desapareixer i he estat in albis... Ara tot és correcuites i no arribo a cap lloc
Si pogués com aquell fer quatre vints i quatre veus i tenir vuit braços, i ja m'he descomptat dels dits que hi haurien per sostenir tot aquest be déu que m'heu fet...
Us en deu una i no sé com pagar-la
preguntaré per la nit... no em tgrauré les ulleres per dormir a veure si hi veig quelcom que us pugui agradar encara que em costi una suorada, això, per mi val un imperi i vosaltres ho heu treballat. De moment, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A TOTS. aNTON.
Ves, diuen que tinc vuitanta anys, qui ho diria.
7 de febrer de 2011 18:57
Llencem paraules al vent,
petons de lletres que estimen...
Si que em coneixes,
fem la mateixa ruta
la ruta de l'estimança
a tots i per tots
encara que no ens ho creguem.
............... Anton
En saps molt, Cletu. MOlt.
ResponEliminaFelicitats.
És preciós. MOlt preciós...