dilluns, 7 de febrer del 2011

No et conec

No et conec

No et conec, però em sembla
haver-hi trepitjat camins plegats.
Va ser en altre temps. Potser.
I tanmateix, jo no hi era.

No et conec, però em sembla
haver-hi besat paraules teues.
Érem en altre lloc. Potser.
I tanmateix, jo no hi era.

No et conec, però em sembla
que la nuesa dels homes cau,
a poc a poc, als seus versos.
I torna el temps on jo no hi era.

No et conec. I tanmateix recordo
haver-hi parlat amb tu de sempre.

(Felicitats, Anton.)

5 comentaris:

  1. un poema excel·lent Vicicle!

    no et conec i tanmateix recordo haver parlat amb tu de sempre..

    ResponElimina
  2. Enhorabona, Vicicle, has trenat un poema de felicitació preciós!

    ResponElimina
  3. Ara em dono el gust de veure el que heu fet per mi.
    internet em va desapareixer i he estat in albis... Ara tot és correcuites i no arribo a cap lloc
    Si pogués com aquell fer quatre vints i quatre veus i tenir vuit braços, i ja m'he descomptat dels dits que hi haurien per sostenir tot aquest be déu que m'heu fet...
    Us en deu una i no sé com pagar-la
    preguntaré per la nit... no em tgrauré les ulleres per dormir a veure si hi veig quelcom que us pugui agradar encara que em costi una suorada, això, per mi val un imperi i vosaltres ho heu treballat. De moment, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A TOTS. aNTON.
    Ves, diuen que tinc vuitanta anys, qui ho diria.

    7 de febrer de 2011 18:57

    Llencem paraules al vent,
    petons de lletres que estimen...
    Si que em coneixes,
    fem la mateixa ruta
    la ruta de l'estimança
    a tots i per tots
    encara que no ens ho creguem.
    ............... Anton

    ResponElimina
  4. En saps molt, Cletu. MOlt.
    Felicitats.
    És preciós. MOlt preciós...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons