15 – 2 – 11
seguint al VEI DE DALT
En l’ampolla que esgarrifa onades
-revolta en la lluita del seu dia –
ella es confessa impotent de la destrossa
que pot fer-ne quan arribi a mans
del qui espera el dúctil pes notori.
Dins, resguardat com cervell en crani,
habita l’esverament que porta consens consentit.
Porta el verí. Porta la sageta. Porta la idea...
És la bomba rellotge que té el temps comptat
per desembarcar en el lloc propici,
que no ha de perdre instant en la entrega
i en canvi, ara, fluctua com feliç peixetó,
-innocent del terratrèmol, tobogan clarificant -,
fent camí a un encontre de no sap quines mans.
Mans que poden anunciar el fi d’un regne.
Un bon poema, Anton!
ResponElimina