D'una foto de la CèliaVam trencar el cristall del silencii vam pujar amunt, camí dels cims.I vam ser forts, en la nostra raó i llibertatNo vam haver de tirar cap pedra.Érem castell desballestat i orgullósde tantes gestes, de tantes batalles.
Cremats i erts els botxins de la terra,van reviure els nostres mots i amb ells la plàcida convivència.
Òndia, esperança després de renaixença...molt rodó!
ResponEliminaBusco fer d'una paraula dos.-
ResponEliminaBOTs-XINS .- Anton.
Et segueixo ara mateix si em surt ( tinc gana i no he sopat)
ResponEliminaCarme, aquest castell el tenim damunt del paisatge de l'escola, te'l prenc per a regalar-lo als picamoixonencs que els agradarà molt, amb el teu permís, és clar! Se'n diu: Torre del Petrol.
ResponEliminaI tant que sí! Amb molt il·lusió!
ResponEliminaGràcies, Cèlia!