La BRUIXETA li diem a la Torre, a Vinebre LA ROCA BADADA.
Pintura al oli de Josep Jornet. Regal que ens va fer a la família.
Consta de dos pedres enormes. Allí fa mils d'anys hi arribava l'aigua fent com un llac
que desprès es va obrir donant el curs al riu Ebre. Hi habitaves els íbers. Fletxes, destrals, etc. de pedra foguera se n'hi han trobat a manta. Anton.
13 - 2 - 11
seguint a la EFRE...
.......
El meu pensament
travessarà l'escletxa,
pedra badada
on la ma fent de clau
obre porta a l'aire.
A l'altre voral
hi tinc la paraula emesa
que com ocell
va a veure't cada dia.
Mai tancaré l'escletxa
que ens uneix.
boníssim! i el dibuix.... chapeau!
ResponEliminaMolt bonic, Anton, això de l'escletxa que ens uneix m'ha agradat molt
ResponEliminaIntento seguir-te Anton! La teva bruixeta història pel Puig Cabré napoleònic! (Torre del petrol)
ResponEliminam'agrada aquesta escletxa que deixa passar la llum.
ResponEliminaEstic d'acord, que mai no es tanqui l'escletxa qeu UNEIX!
ResponEliminaDes del far bona tarda.
onatge
No la tanquis mai, Antón!
ResponEliminaUn petó!