(tot seguint Deomises)
L'esperança perduda s'ha retrobat
en un racó arrecerat, vora el riu,
amb l'ànsia de viure la vida plena.
Amb el temps suspès a sobre d'elles
han refet la conversa pausada
i agafades de bracet, sense pressa,
han obert la porta de l'existència eterna.
prenc el teu testimoni Joan...
ResponEliminaJoan Celebro que s'hagi retrobat l'esperança, havia llegit que era verda i se l'havia menjat un ruc català...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
refer la conversa pausada és de les coses més bones, joan.
ResponEliminaBonica aquesta esperança.