I eternament, sense pausa,
referan el cercle de companyia còmoda
i paraules còmplices...
mentre a l’altra banda de la porta barrada
esperem el torn per esdevenir infinits
referan el cercle de companyia còmoda
i paraules còmplices...
mentre a l’altra banda de la porta barrada
esperem el torn per esdevenir infinits
.
(seguint Joan)
Que siguin infinits els teus versos.
ResponEliminaDes del far bona tarda.
onatge
Zel, infinits o finits, sempre és un plaer llegir-te.
ResponElimina