17 – 2 – 11
Seguint la MONTSE
.....
Sabia que t’apartaries en la soledat
quan la distància posa passes i temps
i em deixaries en la solitud extrema
anhelant el teu coratjós consell veí.
El temps que trifulga llunyanies
inundaria les nits calmoses, incertes
i viuria en el record de somriures,
diferents dubtes que empenyen fracassos
on l’aventura de la nit veu la claror
de la lluna que passeja entre bromalls
T'agafe el passeig de la lluna, amb el teu permís.
ResponElimina