Orbiten les paraules,
giren entorn un mateix eix,
mentre el temps
descabdella en lentitud el brollar de l’ànima
i poc a poc, implacable, entela les mirades.
Però les paraules
com sinuoses pinzellades
es confien a l’espai
i trepidants
inflamen l’univers de fulgent esperança.
giren entorn un mateix eix,
mentre el temps
descabdella en lentitud el brollar de l’ànima
i poc a poc, implacable, entela les mirades.
Però les paraules
com sinuoses pinzellades
es confien a l’espai
i trepidants
inflamen l’univers de fulgent esperança.
Ei, maijo!!! Et segueixo!
ResponEliminaM'agrada molt aquest ornitar de paraules.
Et segueixo a poc a poc.
ResponElimina