Darerra cada núvol s'amaga l'esperança.
Vora el test de maduixeres
sota el porxo que arrecera
faig collita de somriures.
De totes bandes, avui
m'arriben les veus amigues.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quin goig de somriures i veus amigues....
ResponEliminaBona nit Carme!
què millor que fer collita de somriures rebent veus amigues, al recer d'un porxo que, si cal, deixa veure els núvols?
ResponEliminaEls llavis han de ser maduixes per que al pas de les paraules prenguin la seva bellesa, el seu perfum, el seu gust.Anton.
ResponEliminaEl vaig llegir ahir nit i em va encantar... junt amb la foto forma un conjunt preciós, un missatge d'optimisme que tanta falta ens fa a vegades...
ResponEliminaMaquíssim!!
Fer collita de somriures... és super bonic, Carme!
ResponEliminaEt deixo el meu somriure també, eh? :)
m'agrada especialment perquè els núvols són la meva debilitat uee
ResponElimina