dimecres, 17 de juny del 2009

Silencis per barbollaire



T’oferiré silencis
com manyagues dolces.
Com claus que obren
totes les portes.

L’espai que dona sentit
a les paraules.
Com la brisa,
sobre la pell blanca,
de la carícia més esperada.

T’ofereixo el silenci
com part de l’aire
que compartim en la besada.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. Joana17 de juny del 2009, a les 0:25

    Jo en necessito de silenci...
    Gràcies barbollaire! :)

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas17 de juny del 2009, a les 0:34

    Barbollaire, em sembla un silenci preciós, aquest.

    ResponElimina
  3. fanal blau17 de juny del 2009, a les 1:09

    xssssst...:)

    ResponElimina
  4. rebaixes17 de juny del 2009, a les 9:04

    oferi i compartir, silenci, aire... Dins el silenci hi pot viure tant amor...!! I l'aire pot aglutinar, dirigir, escampar aquest amor... Anton.

    ResponElimina
  5. Assumpta17 de juny del 2009, a les 11:13

    A vegades valorem tan poc el silenci!!
    Pot ser dolent o pot ser un autèntic tresor... en el teu poema és un magnífic present!!
    Preciós!!

    ResponElimina
  6. Anònim17 de juny del 2009, a les 19:58

    Silencis fets poesia

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons