Marques per sempre senyals eterns, un rastre que no s'acaba. Qui pot percebre l'etern no perd mai. La darrera llavor, tal com si fos la primera, omple de flors son voltant.
Assumpta entre roses i clavells, ets perfumada, bellísima rosa. Et veig segura de tu i afincan-te en la hortada. treu llavors i ves sembrant-les. Bonic, bonic. Anton.
Això sí que és poesia Assumpta... felicitats cada dia em sorprens més eh!
ResponEliminaTu sí que en saps :-) Jo us llegeixo i miro de seguir una mica...
ResponEliminaMoltes gràcies :-))
Ostes, si segueixes, Assumpta! Molt maco... la darrera llavor com si fos la primera ... quanta saviesa en aquests versos.
ResponEliminaAssumpta entre roses i clavells, ets perfumada, bellísima rosa. Et veig segura de tu i afincan-te en la hortada. treu llavors i ves sembrant-les. Bonic, bonic. Anton.
ResponEliminaCarme ets un sol, no puc dir res més, saps animar a la gent amb les teves paraules i això és un do molt bonic :-)
ResponEliminaAnton Uaaaaaaau ;-)) això sí que és una floreta jejeje Mil gràcies de cor!!!