flor de prunera. foto propia17 – 6 – 09
La flor sols és un catúfol
de la sènia de la vida.
Un espai, idea, pensament.
un escaló en la existència que camina,
un guaitar vitalitat,
un dia en la biografia,
la memòria que recorda...,
Agitació, moviment, carícia,
un salt d’aigua que no para,
treball, concòrdia, esforç cada dia...
Comportament per subsistència,
una peuada a l’atzar que ella no tria
i.... morir seus llençolets...
...pel fruit que rere seu arriba.
...................................
Nosaltres som flors
En la sènia de la VIDA ?
La flor sols és un catúfol
de la sènia de la vida.
Un espai, idea, pensament.
un escaló en la existència que camina,
un guaitar vitalitat,
un dia en la biografia,
la memòria que recorda...,
Agitació, moviment, carícia,
un salt d’aigua que no para,
treball, concòrdia, esforç cada dia...
Comportament per subsistència,
una peuada a l’atzar que ella no tria
i.... morir seus llençolets...
...pel fruit que rere seu arriba.
...................................
Nosaltres som flors
En la sènia de la VIDA ?
Em sembla que ja hem fruitat i tenim llavors que comencen a fer flors noves, Antón...preciosa metàforae la vida...
ResponEliminaA mi m'agrada pensar en una flor com a una cosa bellíssima ella mateixa, amb la seva individualitat. Cada flor és maca :-)
ResponEliminaSom vida i flors !
ResponEliminaPreciós!
Qui sap on va la vida, qui sap on anem...
ResponEliminaPotser nosaltres som un catúfol més, com les mateixes flors en la sènia de la vida... és una bonica imatge, Anton.
ResponElimina(Jo he hagut de buscar "catúfol" a google perquè no sabia que era :-))
ResponElimina