Ja ho dius bé... Es el teu triomf... Ja no et fa por llençar-te... Que suau i dolça és l'alegria... Fins jo somric a dins del cor per que no em trobo tant sol,aumenta la colla, ja en tinc un altre de moixonet a la ratera dels trenets... Quae bé que els construeixes... ...........Anton.
Joana plorar d'alegria, quina cosa tan maca... com tu dius, una gran felicitat :-) Cesc M'ha fet tanta il·lusió que t'ho hagis adaptat per a tu mateix que he anat al post teu i m'he oblidat de respondre aquí... ara llegia i rellegia tot :-)
Si? :-) Et prometo que no sé què dir... i estic emocionada, de veritat. Moltes, moltes gràcies!! Mai de la meva vida pensava que jo estaria en una roda poètica, mai, t'ho prometo :-)
Tot va ser com un petit "repte" de la Carme i ara ho estic gaudint tant!!
Molt bé Assumpta. Gràcies per tornar a participar. És una tanka bonica i potent. Jo crec que ja et tenim!
ResponEliminaJa ho dius bé... Es el teu triomf... Ja no et fa por llençar-te... Que suau i dolça és l'alegria... Fins jo somric a dins del cor per que no em trobo tant sol,aumenta la colla, ja en tinc un altre de moixonet a la ratera dels trenets...
ResponEliminaQuae bé que els construeixes...
...........Anton.
Carme, em regales somriures :-)
ResponEliminaAnton, justament veient aquests enllaços que es produeixen he pensat com m'era d'adequada la teva paraula de "trenets" :-)
Porar d'alegria és un plaer!
ResponEliminaUna petita felicitat o GRAN!
M'ha recordat a la meva vida i jo he adaptat al meu estil, molt bé eh Assumpta :)
ResponEliminaJoana plorar d'alegria, quina cosa tan maca... com tu dius, una gran felicitat :-)
ResponEliminaCesc M'ha fet tanta il·lusió que t'ho hagis adaptat per a tu mateix que he anat al post teu i m'he oblidat de respondre aquí... ara llegia i rellegia tot :-)
És la tanca dels guerrers que guanyen, dels esportistes que vencen, dels amants que estimen, de la gent que sent. M'ha agradat molt!
ResponEliminaOstres, Cèlia... moltes, moltes gràcies, de veritat!! :-)
ResponEliminasenzillament fantàstic!
ResponEliminaSi? :-) Et prometo que no sé què dir... i estic emocionada, de veritat. Moltes, moltes gràcies!!
ResponEliminaMai de la meva vida pensava que jo estaria en una roda poètica, mai, t'ho prometo :-)
Tot va ser com un petit "repte" de la Carme i ara ho estic gaudint tant!!