Mirades, batalles i triomfs perduts i narrats,
ulls que miren, esquadres desarmades,
paisatges desolats pintats de somriures de belles dames,
dames immerses dels cims més alts, de les muntanyes més menudes,
busca la fortuna sense roda.
ulls que miren, esquadres desarmades,
paisatges desolats pintats de somriures de belles dames,
dames immerses dels cims més alts, de les muntanyes més menudes,
busca la fortuna sense roda.
Cesc :-) Em fa una il·lusió molt especial que hagis estat tu qui ha continuat el meu petit poema "d'aprenenta". Tu sí que en saps moltíssim :-)
ResponEliminaM'alegre de llegir-te, Cesc.
ResponEliminaPerdoneu que irrompi en la ronda, us vaig llegint en silenci des del reader, però en veure l'escrit d'en Cesc no puc fer més que venir a saludar-lo, i a dir-li que m'alegro de llegir-lo, encara que sigui fora de casa seva.
ResponEliminaBé, cesc, encara que aquesta gent d'aquí sobre meu ja t'ho hagin dit... jo ho repeteixo. També em fa una il·lusió especial que siguis tu que hagis continuat el trenet de l'Assumpta.
ResponEliminaI també m'alegro molt de llegir-te. M'alegro de tenir-te aquí. I m'agrada molt això dels triomfs perduts i narrats.
Una abraçada, Cesc!
Moltes gràcies a tots per a saludar-me i estar amb mi, sou genials :) una abraçada per tots...
ResponEliminaUaaaaaaaaaaaalàaaa!!!
ResponEliminaPerdoneu-me que no us hagi comentat abans i que ho faci aquí i per tots:
"Acotxat per la remor de núvols
t'escolto en la carícia de l'aigua.
Et veig brollar i florir
amb la força d'una mirada.
Amarant-me de la sal
de les teues besades,
em dibuixes camins
com cançons de llum
reflectides en el deixant
d'una gota.
I aleshores,
un cop més,
el somriure serà el triomf.
Com la neu més blanca
dels paisatges més estimats"
Sou uns companys fantàstics!!!
Gràcies!
Petonets dolços
abraçades sense fi
Barbollaire, que això no és un comentari, sinó un poema de resposta múltiple a tots els participants... el pujo al blog.
ResponEliminaJo també, a més d'admirar els teus versos, vull saludar-te Cesc. m'alegro molt que estiguis aquí, que ens inundis de grans paraules i imatges tan belles...
ResponEliminaUna ma estessa junt amb un somriure i en el cor un aplaudiment
ResponEliminaNo heu comprovat que el pi escolta quan anem llegint?
Ell deu saber més misteris. Anton.
Els versos són preciosos... com sempre amb aquesta calidesa especial que et caracteritza, però també noto un to trist... Espero que d'ara endavant els versos narrin paisatges encantats per somriures de belles dames... i que la fortuna sigui trobada en el triomf!
ResponEliminauna abraçada
Cesc,m'agrada llegir-te i fent poemes. Aquest és preciós. Confio que et serveixi una abraçada!
ResponElimina