Vindrà un dia de l'Anton

Vindrà un dia que la llum no acudeixi,

que el cel i terra son ja il·luminats,

que el bromall no tapi la lluerna

i el record en la paraula no és esborrat.

Vindrà un dia que el gotim d’aigua

no sigui necessari per mullar-te el cos...

Quan siguis esperit sense carnassa

i que domini l’eteri en el teu món...

Aleshores, no caldrà cames per desplaçar-te,

l’enyorança dins o fora ja no et pot.

Has arribat al cim esquerp que et proposaves

I ara arribes per plantar-hi l’estendard joiós.

Quan arribis dalt, dalt retorna insistent mirada,

aplica la xaveta a la roda i son fuell

que no rodoli i revingui a la temença

que el teu triomf es teu i de ningú més.