Si plou no ploris
fins que s'acabi el camí,
fins que a grans glopades de negra nit
puguem renéixer com una estrella
entre la llum primera del matí.
El temps degotarà com l'aigua
en els vidres de les finestres
fins que només quedi la lluna
il·luminant els nostres cossos arraulits.
El temps degotarà com l'aigua en els vidres de les finestres.
ResponEliminaM'agrada molt...
Si plou renaixeré sota la lluna!
ResponEliminaI amb els cossos arraulits...donat-se escalfor! Maco :)
ResponEliminaEl temps degota, passa i esgota... molt bo Joan.
ResponEliminaSi plou, no ploris, tens la solució...Anton
ResponEliminaNo ploris...
ResponEliminaSempre imagino aquestes dues paraules dites amb emoció. Tanta que la persona que diu a una altre "no ploris", crec que en aquell moment faria qualsevol cosa perquè qui plora deixès de fer-ho...