Si plou renaixeré sota la lluna,escamparé mons de melangia
fins que la puguis trobar,
travessaran camins de pedres,
rius presoners de marges,
felicitats subtilment trenades
en racons arrecerats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Preciós, Cèlia! M'enduc els racons arrecerats.
ResponEliminaSí que t'ha quedat bonic.
ResponEliminaEls racons arrecerats sempre fan goig de trobar-los!
ResponEliminaBenvinguts mons de melangia...
ResponEliminaGràcies Carme, encantada de passar-te el relleu!
ResponEliminaGràcies novesflors, continuar els mots del Joan és tot un repte!
Joana, però són els més bonics, com a mínim són els que a mi més m'agraden.
Cesc, no ens hi podem quedar a viure però de tant en tant, banyar-s'hi una mica en un d'aquests mons...
Jo diria ue quelcom m'ha instigat a parlar de còdols, pedres, marges...Anton,
ResponEliminaSí Anton, m'he adonat que els camins de pedres també han estat un beuratge inspirador! I com sempre, en treus molt de suc!
ResponEliminaÉs estrany, parles de melangia però jo percebo un missatge d'esperança que m'agrada molt... renaixeré sota la lluna: és preciós!! :-)
ResponElimina