Itineràncies poètiques: Hi ha racons arrecerats de Carme

divendres, 26 de juny del 2009

Hi ha racons arrecerats

de qualsevol pluja

i de tota ventada.

Immensament petits.

Racons on dolçament

passen els minuts sense esgotar-se mai.

Preservats de llàgrimes i tristors,

hi ha racons arrecerats

on el dia i la nit

es barregen en un bes.

zel26 de juny del 2009, a les 19:54
Tan suggerent la idea del recer, que ja m'he arrecerat ...en la teva ombra...petons, estimada!
ResponElimina
Respostes
Joana27 de juny del 2009, a les 0:49
Ostres carme quin recer més encisador!
Bona nit wapes!
ResponElimina
Respostes
Anònim27 de juny del 2009, a les 8:57
I jo casualmetn sempre trobo aquests racosn després de molts anys d'aprendre, llàstima que no retrobi el bes de la calma què hi farem. Un plaer llegir-te Carme.
ResponElimina
Respostes
Cèlia27 de juny del 2009, a les 17:32
Jo m'hi quedo en aquests racons dolços i preservats!
ResponElimina
Respostes
rebaixes27 de juny del 2009, a les 19:10
Un bon recer... no ho ets tu per molts... Anon.
ResponElimina
Respostes
Assumpta28 de juny del 2009, a les 0:33
Carme!! Què maco ha de ser un d'aquests petits racons, plens de dolçor, on no hi caben les llàgrimes, on no hi entra la tristesa!! :-))
M'ha agradat moltíssim!!
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas28 de juny del 2009, a les 14:27
Gràcies, amics, us en desitjo a tots de racons arrecerats... tants com en pugueu necessitar!
ResponElimina
Respostes