divendres, 26 de juny del 2009

SI PLOU, de Joan


Si plou no ploris
fins que s'acabi el camí,
fins que a grans glopades de negra nit
puguem renéixer com una estrella
entre la llum primera del matí.
El temps degotarà com l'aigua
en els vidres de les finestres
fins que només quedi la lluna
il·luminant els nostres cossos arraulits.

6 comentaris:

  1. El temps degotarà com l'aigua en els vidres de les finestres.

    M'agrada molt...

    ResponElimina
  2. I amb els cossos arraulits...donat-se escalfor! Maco :)

    ResponElimina
  3. El temps degota, passa i esgota... molt bo Joan.

    ResponElimina
  4. Si plou, no ploris, tens la solució...Anton

    ResponElimina
  5. No ploris...

    Sempre imagino aquestes dues paraules dites amb emoció. Tanta que la persona que diu a una altre "no ploris", crec que en aquell moment faria qualsevol cosa perquè qui plora deixès de fer-ho...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons