Les paraules,
ressonen dintre meu
les dites i les no dites.
ressonen dintre meu
les dites i les no dites.
I tot depèn,
de com
de quan
de la perspectiva...
Paraules...
una lletra,
i una altre...
paraules,
que donen esperança,
que fan mal,
que acaronen...
Un arma de doble fil.
El poder de la paraula
és infinit...
Poden ser tot
i no ser res.
En el fons
gaudir d'un silenci...
un gest,
una mirada..
A cops vols dir, i..
no dius res,
o se't entén tot malament.
Voldria,
però
no puc.
Les paraules
no ho son tot,
poden ser tot
o no ser res.
Jo
dic
no dic...
No hi ets...............
el poder de les paraules és infinit i és ben veritat que ressonen a dins (de l'ànima, del cervell, del cor...) sobretot les no dites, o les dites a destemps. Les paraules desencadenen tempestes o amainen temporals, acaronen, abofetegen, abracen... És tan important conèixer-ne el seu ús, la seva força, i en sabem tan poc!
ResponEliminaDoncs si Joan, i per cert FELICITATS!, en sabem molt poc i el pitjor esdevé quan ens creïem que en sabem, llavors és quan els mots poden fer mal de veritat... Una cosa força complicada.
ResponEliminaAnna,
ResponEliminaHas dit tantes coses! I has deixat de dir-ne tantes...
Quant de sentiment escampat en els poemes!
I l'enyor d'allò que no vam saber dir...
Una abraçada wapa!
Paraules, paraules, de vegades sols donem paraules. Anton.
ResponEliminaNo en sabem gens, però aprendre'n una mica cada dia ja és molt. I aquí gaudim d'aprendre i de compartir. Un poema preciós i que fa pensar.
ResponEliminaJOANA, Felicitats preciosa, la veritat és que parlar de paraules, no és fàcil, no? És pot fer tant de bé i tant de mal...
ResponEliminaPetonets de Sant Joan!
Si ANTON, de vegades... i a cops per moltes paraules no arribem a dir res. Petonets.
CARME la veritat és que dona per molt tot això dels blocs, se'n apren força dels altres si un està obert. I penso que per aqui està ple de gent senzilla amb ganes d'aprendre i tot plegat és molt enriquidor.
Petonets bonica.
IM-PRES-SIO-NANT!!
ResponEliminaNo sé si en català la doble "s" es separa així en marcar les síl•labes, em sona que sí, però és que ho volia posar d'aquesta manera perque... M’ha agradat tant!! :-)
Ai Assumpta, m'has tret un somriure de dintre... És que ets tant dolça!!!
ResponEliminaMe'n alegro molt de que t'hagi agradat tant ;-))) Un petonet bonica!!!
Si, jo estic d'acord amb totes i tots, preciòs...
ResponEliminaI com que faig informes, m'agafo al text...
ResponEliminaGràcies Zel, agafa't preciosa.
ResponEliminaLes paraules ho són, però no hi és i què fem quan no hi és la persona... les paraules hi són... emotiu com sempre...
ResponElimina