I les paraules
ens alliberen,
ens encadenen i
ens separen...
Dels llavis surten
i tornen als ulls...
Vessem llàgrimes i besem...
amb el gust endolcit per el temps,
intentant desxifrar el color
dels sentimets!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Felicitats!! :-))
ResponEliminaPel dia del teu sant i pel poema, que és una preciositat... tot això fan les paraules: alliberar, unir, separar... és maquíssim!
ja t'he felicitat, però hi torno, que no va mal desitjar bons desitjos.
ResponEliminaDesxifrar el color dels sentiments,... No té poc color aquesta... És que ets fantàstica. Com t'ho fas per possar coses tant brillants... Anton.
vessar paraules i besar... El so i el silenci, les dues maneres de comunicar les emocions.
ResponEliminaNo crec que acabem mai de desxifrar el color dels sentiments. I si continuem fent rodes poètiques ... se'ns girarà molta feina. Són plenes de sentiments. Gràcies!
ResponElimina