Esclataran camins sota el goig d’un sol tebi
i als teus llavis tibants nous perfils de paraules en flor.
A glops de nit
quan el silenci venç i senyoreja
el deler del record i el desig
em trobarà disposta a pronunciar
amb la ploma a la mà
el gran discurs del temps i l’esperança.
NO ÉS LA VIDA SI NO ÉS PER LES PARAULES
i als teus llavis tibants nous perfils de paraules en flor.
A glops de nit
quan el silenci venç i senyoreja
el deler del record i el desig
em trobarà disposta a pronunciar
amb la ploma a la mà
el gran discurs del temps i l’esperança.
NO ÉS LA VIDA SI NO ÉS PER LES PARAULES
Un poema per imaginar, amb paraules o sense.
ResponEliminaT'agafo el relleu...
Les paraules... el nostre tresor!!
ResponEliminaPerfils de paraules en flor, glops
ResponEliminade nit,... buf, això crema, i és crema de la bona. I és que no para,... com corre aquest foc i sense llumins que s'ha calat. i si ho diguessim als apagafocs, em fa por, per que hi ha llenya seca que esperava el moment...Anton.
Noia, noia..!!!
deu ser que estic tou, però m'han emocionat, aquestes paraules.
ResponEliminaQuina frase, Noves Flors! M'agrada tant el teu final:
ResponEliminaNo és la vida si no és per les paraules. M'encanta.
Llàstima que arribo massa tard per agafar-les al vol.