dimecres, 24 de juny de 2009

Llavis per barbollaire



La remor dels llavis als llavis,
al cos.

Recollint la sal de la pell

amb golafreria entremaliada.


I mentre paladegem

inicis, suors, silencis.

Mentre les respiracions

demanen una flama,

entre aurores enjogassades,

just, en aquell moment,

l’esclat.

4 comentaris:

  1. I la revetlla continua... a baix la foguera, aquí els focs, els petards, els coets i les espurnes... i tantes dolceses! Gràcies, barbollaire!

    ResponElimina
  2. Buf!!! Jo penso que més que una roda poètica és un esclat de sentiments!
    Brutal!

    ResponElimina
  3. Siiiii!!! M'agraden aquests poemes parlant de sentiments amb paraules tan pròpies de revetlla! :-))

    ResponElimina
  4. Els llavis, avui, tenen feina de la bona, els ha tocat la rifa...Anton.
    Fantàstic....!!!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons