La remor dels llavis als llavis,
al cos.
Recollint la sal de la pell
amb golafreria entremaliada.
I mentre paladegem
inicis, suors, silencis.
Mentre les respiracions
demanen una flama,
entre aurores enjogassades,
just, en aquell moment,
l’esclat.
dimecres, 24 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
I la revetlla continua... a baix la foguera, aquí els focs, els petards, els coets i les espurnes... i tantes dolceses! Gràcies, barbollaire!
ResponEliminaBuf!!! Jo penso que més que una roda poètica és un esclat de sentiments!
ResponEliminaBrutal!
Siiiii!!! M'agraden aquests poemes parlant de sentiments amb paraules tan pròpies de revetlla! :-))
ResponEliminaEls llavis, avui, tenen feina de la bona, els ha tocat la rifa...Anton.
ResponEliminaFantàstic....!!!