Imatge treta de Google
I el reflex del meu rostre
en el mirall dels teus ulls,
fa el desig molt més fort
i enllacem els dits
quasi d’inèrcia
mentre m’apropo al teu cos
i em beses els llavis.
I així dolçament
ens gronxem
en el balancí
de la vida.
Sembla, Anna, que hi faltava el teu complement, tan ben solucionat
ResponEliminaqe m'ha il·lusionat els ulls llegint aquesta suau tendresa.Anton.
Gràcies Anton, trobo que ha estat una magnífica Roda poètica, llàstima que s'acabi. Ha estat un plaer poder enllaçar poemes amb tots vosaltres.
ResponEliminaUn poema molt bonic, Anna!
ResponEliminaMm'ha agradat molt aquesta roda poètica, ha quedat millor i més seguida i més ben enllaçats els poemes que l'any passat. Es veu que n'hem après!
Demà l'últim dia!
doncs, som-hi anna, dolçament gronxant-nos en el balancí de la vida...
ResponEliminaun petó!
Què maco, veures reflectit en el mirall dels ulls de la persona estimada...
ResponEliminaUna abraçada ..t'he agafat el balancí!
ResponEliminaPreciós el poema!
Bon estiu Anna!