dilluns, 29 de juny de 2009

En el vitrall - Carme

Imatge i vitrall de Joan Grau

En el vitrall dels teus ulls,
bec el riure silenciós.
Nostàlgies vénen i marxen
com esfilagarses d'un sucre
que se'ns desfà entre les mans.
Veig espurnes de colors,
de tendresa, de misteri,
i d'altres que no conec, encara.
En el vitrall dels teus ulls
hi gira tot l'univers.

6 comentaris:

  1. Carme, salto del vitrall al mirall!!!

    ResponElimina
  2. He anat al mirall
    que dibuixa el vitrall,
    son reflexes sense estralls
    si els mires dins de l'esgléia
    s'encenen en la foscor
    baixan anques des del cor
    on el xantre i fra cantor
    armoniosos canten lletra.
    Ara al terra llum és mirall
    filtrat en vidre vitrall
    i les veus fan el seu ball
    que escolta beata fea. Anton.

    ResponElimina
  3. M'agrada molt, Carme!! En el vitrall dels seus ulls hi ha coses que coneix però moltes per descobrir encara i això és molt maco!! :-))

    ResponElimina
  4. Que sempre hi hagi espurnes de sentiments desconeguts!! Això és el que fa que sentim encara ilusió per viure. Preciós com sempre Carme.

    ResponElimina
  5. I aquests vitralls de colors arriben fins al final!
    Vaig a fer el cafè :)

    ResponElimina
  6. M'ha fet molt de goig veure el meu vitrall en el teu bloc, i amb un poema tan bonic.
    Gràcies, Carme.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons