Imatge i vitrall de Joan Grau
En el vitrall dels teus ulls,
bec el riure silenciós.
Nostàlgies vénen i marxen
com esfilagarses d'un sucre
que se'ns desfà entre les mans.
Veig espurnes de colors,
de tendresa, de misteri,
i d'altres que no conec, encara.
En el vitrall dels teus ulls
hi gira tot l'univers.
Carme, salto del vitrall al mirall!!!
ResponEliminaHe anat al mirall
ResponEliminaque dibuixa el vitrall,
son reflexes sense estralls
si els mires dins de l'esgléia
s'encenen en la foscor
baixan anques des del cor
on el xantre i fra cantor
armoniosos canten lletra.
Ara al terra llum és mirall
filtrat en vidre vitrall
i les veus fan el seu ball
que escolta beata fea. Anton.
M'agrada molt, Carme!! En el vitrall dels seus ulls hi ha coses que coneix però moltes per descobrir encara i això és molt maco!! :-))
ResponEliminaQue sempre hi hagi espurnes de sentiments desconeguts!! Això és el que fa que sentim encara ilusió per viure. Preciós com sempre Carme.
ResponEliminaI aquests vitralls de colors arriben fins al final!
ResponEliminaVaig a fer el cafè :)
M'ha fet molt de goig veure el meu vitrall en el teu bloc, i amb un poema tan bonic.
ResponEliminaGràcies, Carme.