Té raó l'Assumpta... jo també dic que no s'hi val. Algun cop els he pujat jo, els poemes, però ara me'ls trobo de dos en dos, em poseu en un compromís.
Al venir a aquesta casa no tenia res en mans i mira m'ha inspirat. Es tant bonica la tendresa que hi poseu... Hem de retenir fins el ventijol... Gràcies, Carme, ni el teu pes en or pagaria el que fas,Anton.
Però l'Anna, també es llança als trenents, qui va amb un coix... Empelteu-me una miqueta del sabor del vostre bon fer,jo sempre havia fet trenets, fills meus, que ara us ensenyen,ensenyeu i apreneu sentiments expresats sense el xucuxucu i una temporadeta aquí, no sé, que hi trobo gust, em salta la mel a les galtes.Anton.
Doncs un balancí ben agradable... puc seure-hi una estona?
ResponEliminaEns gronxem
ResponEliminaal ritme de besades,
sota l'ombra d'una fal·lera
dibuixada de rialles.
En el mirall del vitrall,
ResponEliminahi han ombres reflexades
son els teus ulls que em miren
amb desig de besades. - Anton
Rialles, tendresa i petons... m'agrada!! :-)
ResponEliminaI la foto que has triat, és preciosa!!
Barbollaire i Anton... us renyo, eh? :-)) Feu poemes preciosos i els deixeu només com a comentaris, això no s'hi val (bé, dic jo...)
Té raó l'Assumpta... jo també dic que no s'hi val. Algun cop els he pujat jo, els poemes, però ara me'ls trobo de dos en dos, em poseu en un compromís.
ResponEliminaSi tots dos fan referència al mateix poema... necessitaria dos posts paral·lels.
ResponEliminaM'he decidit a fer-ho per ordre d'aparició. :)
ResponEliminaAixò dels Personatges Itinerants s'acaba... s'han d'aprofitar tots els poemes bonics, poetes.
Al venir a aquesta casa no tenia res en mans i mira m'ha inspirat. Es tant bonica la tendresa que hi poseu... Hem de retenir fins el ventijol... Gràcies, Carme, ni el teu pes en or pagaria el que fas,Anton.
ResponEliminaDeixa'm fer una mica de broma, Anton... el meu pes en or és mooooolt eh?
ResponEliminaVitralls, miralls i tot plé de tanta tendresa... M'estic deixan portar per tanta bellesa.
ResponEliminaPerò l'Anna, també es llança als trenents, qui va amb un coix... Empelteu-me una miqueta del sabor del vostre bon fer,jo sempre havia fet trenets, fills meus, que ara us ensenyen,ensenyeu i apreneu sentiments expresats sense el xucuxucu i una temporadeta aquí, no sé, que hi trobo gust, em salta la mel a les galtes.Anton.
ResponEliminaI quina fal.lera de tot!
ResponEliminaFanal Blau...tot un plaer llegir-te aquí i allà :)