dimarts, 30 de juny de 2009

MA -- GIC. de l'Anton. Acomiadament de la Roda.

Tren Groc

Els meus improvisats trenets. Feu d'estacio uns instant per baixar els personatges i el bagatge.

Una abraçada a tots, els que han col·laborat, ens han posat comentaris i als que ens han llegit. El meu agraiment personal per tot el que he sentit durant aquest mes. Gràcies de cor a tots.Anton

30 – 6 – 09
Allarguem la MA
en el moment màgic
i ajuntem els dits
i en aquest pessic
trobarem el GIC
M A --- G I C

Quanta MÂGIA heu tingut
Paraules de bell contingut
fent camí amb els PERSONATGES
ITINERANTS que han sigut
fidels quants han volgut o pogut...
donants lliçons i mestratges
.

NOVESFLORS donà PER –FUM
No senyor, bona olor i bon PERFUM
Que és el que una flor ens dóna.
Sent nova flor persona

La JOANA no és pas l’ANA
Per molt que digui JO – ANA.

L’ ANNA s’escriu sense eRre
Per que no és un verb
No en porta pas darrere.
Tot ho voleu saber... !! ?
Però sí que és cap i cua
Va seguint la seva rua
Caminant
Amb A i eNe, i la eNe i A

La ZEL no n’és pas zelosa
Zelosa, sí, del que fa
És constel·lació preciosa
En el CEL del seu treball
I aquí ha dat la requesta
Amb tota la seva orquestra
Déu ni do que ens ha dictat.

FANAL BLAU diu que és blau?
Per que porta Amor i Pau?
Per que si pinta, FA ANAr’L BLAU?


Transparència té la CÈLIA?
Que no, que no, que no CE( se) LIA
Amb la CÈLIA ... ta...ta .. xan!
C E L --- h I - h A

ASSUMPTA, no és fembrileta
Ha fet la seva feineta
Amb cura i ben distreta,
Ella diu que és discreta
Jo dic que és ASS
Que ASS UMPTA ( untar)
I que ja dins seu barrunta
De fer-se ASS de poeta.

I la CARME,
És la noia admirable
Que t’ajuda fins al fi
Puja al CAR que engego ara
M A R (que) C E jugada
Sens perill.
I és la C R E MA
En el pastís

A totes us dono gràcies

I a directora i demés

us envio un amorós bes.


I que els nois em perdonin

que a la llista no els he posat

o deixo i que es consolin

no m'hi sento ben armat,


però a tots l'alabança

junts hem estat en la balança

tots de cor hem ajudat.


Una forta abraçada

en dia de comiat


9 comentaris:

  1. Ui! aquest cop t'has deixat anar...
    Tu no hauràs d'anar a classe perquè ets el mestre!
    Una abraçada Anton i fins sempre!

    ResponElimina
  2. Jo de mestre res de res
    només soc un paonaire
    Avui fent de tractoraire
    per netejar els corralets.
    A migdia improvisar
    per que s'acaba la Roda...
    Jo faig trenets, no pas Oda,
    Us he fet un bon dinar...
    A la tarda fins les sis
    brumerots, mosques he vist
    que volien fins menjar-me
    Ha fet calor, valgam déu
    jo i tracror muntegant fem...
    Ara una dutxa per rentar-me
    M'he canviat tot el robam
    ja no soc un carcamal
    Soc novet sortit de capsa
    I davanr l'ordenador
    em sentiré un senyor
    que de treball fìsic descansa.
    ............... Anton.

    ResponElimina
  3. Anton! Com t'ho fas per treure tantes paraules, així en un instant?

    Moltíssimes gràcies pels teus versos dedicats!

    Gràcies per la teva aportació a Personatges Itinerants. Has estat un bon motor, quan en algun moment s'encallava.

    M'alegro que t'hi hagis trobat bé. I que hagis gaudit del bon camí.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Sou uns genis, tu incluït, has fet un regal que no té paraules, felicitats per aquest mes :)

    ResponElimina
  5. Aplaudimeeeeeeeeents!!!! :-)))

    He estat llegint amb un somriure tot el que has escrit en el trenet tan maco!!

    Tu sí que ets un "AS", Anton!! :-))

    ResponElimina
  6. Gràcies Anton per aquets mots dedicats, ets un geni, felicitats!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies Anton, jo tinc un tros de cel amb el nom, tu sí que ets un cel! Molt bonic aquest tren, quina idea més maca!

    ResponElimina
  8. La mare del Tano, Antón, ets un home impressionant, em tens el cor robat. Jo que no havia llegit aquesta reguitzellada meravella...

    Mil petons!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons