Més enllà del gest,
més enllà d’allò tangible,
hi ha un món màgic on tot es possible
i on tot és, també, veritat.
Jugant amb les paraules
es poden enviar abraçades,
es poden transmetre somriures,
es pot compartir força i esperança
i és igualment sincer
i és també de cor.
Es pot donar la mà
a l’amic en la distància...
perquè, amb les paraules,
la màgia és realitat.
dimarts, 30 de juny del 2009
La màgia és realitat, per Assumpta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Una abraçada Assumpta...Sé que t'arribarà i la tindràs sempre que la necessitis.
ResponEliminaEn saps de transmetre allò que vols dir...
Fins aviat!
Quina màgia tenen les paraules i tot el que transmeten...
ResponEliminaUna abraçada, assumpta!
Ploro d'alegria per tu.Ets una preciositat. Sempre he pensat que amb el teu esperit i bondat arribaries. No ho deixis. Continua.Cada pas que donis, una alegria més. Una abraçada. Anton.
ResponEliminaAssumpta, les paraules sempre han estat i continuen sent màgiques. Com tu dius fan la màgia realitat.
ResponEliminaMoltes gràcies per haver-t'hi atrevit, per haver acceptat el meu repte i la meva proposta.
Assumpta!!! Apunta't un 10, tant sentiment, tanta realitat, tanta poesia amiga :)
ResponEliminaEstic contenta!!! :-))
ResponEliminaDe veritat que ho he passat bé!! Quan la Carme m'ho va dir pensava que feia broma :-) però em va anar animant i m'ha agradat moltíssim haver participat... Els vostres comentaris sempre han estat benèvols i m'empenyien a seguir.
Sé que la poesia no és lo meu :-) però noto que he aprés alguna cosa, i ho dic de veritat, com si em costés menys deixar-me anar a expresar sentiments, com si hagués trencat una petita barrera :-)
Gràcies, gràcies i gràcies :-))
Que dolça que ets Assumpta preciosa! Ha estat molt bonic anar llegint els teus poemes, com tu dius t'has anat animant i ha estat MÂGIC... Petonets bonica. I com diu l'Anton, no ho deixis!!!
ResponEliminaEts un sol, Anna! :-)))
ResponElimina