Màgic el moment fugaç d’inèrcies pautades i lletres ensucrades,
Màgic el moment de la foguera dels ulls de nines petites.
Màgic el moment de la poesia redactada per un bàtec.
Aurores, flors i llacs, sentiments sentits, tremolors i senzillesa em porten vora del vostre màgic moment.
Màgic el moment de la foguera dels ulls de nines petites.
Màgic el moment de la poesia redactada per un bàtec.
Aurores, flors i llacs, sentiments sentits, tremolors i senzillesa em porten vora del vostre màgic moment.
Aquesta nena amb la nina a la ma sóc jo (eppps, que a la meva imatge surto amb una nina, eh? jeje) i he estat veient, admirada, com feieu poesia els que en sabeu molt i m'animaveu a provar-ho :-))
ResponEliminaN'he vist de tan macos que a vegades no sabia ni com comentar-los :-))
Cesc,
ResponEliminaI jo t'acompanyo en aquest moment de poesia que també en saps i molt!
Una abraçada!
cesc,
ResponEliminaquina companyonia més màgica la teva...
una abraçada!
Parem el moment màgic
ResponEliminaGaudim d'intants que poden fugir-nos de les mans i retenim-los amb la paraula, amb el gest, amb la companyonia dels sentiments... Parem l'instant... màgic de la paraula, aliment que ressuscita.
.....Cesc, una abraçada de bon germà... Anton.
Cesc, t'agraeixo especialment que hagis col·laborat amb nosaltres en condicions prou complicades com per haver aturat els teus blogs.
ResponEliminaLes teves paraules sempre tenen una cosa especial, inconfusibles, duen la teva marca.
Una abraçada molt forta i fins molt aviat.
Moltíssimes gràcies a tots, sou com la meva família dels blocs, Carme aquest comentari... uf, moltíssimes gràcies de tot cor.
ResponEliminaCesc digue'm si no és màgic poder llegir els teus mots tant tendres, ara que sembla que el teu camí necessita un stop als teus blocs tant enyorats... Molts petonets i molts moments màgics i tendres per a tu.
ResponElimina