Foto: JoanaSense la màgia
dels teus dits
ni la màgia
de les teves paraules
no m'hauria gronxat
de nit,
rere el vitrall dels teus ulls.
A la falda d'un balancí
m'he esmunyit dolçament
entre coixins d'emocions,
espurnes de llum,
fal.leres i anhels,
a recés de la teva ombra,
a aixopluc del teu batec...
Sense la màgia de les paraules
no hauria fet cap vers
ni teixit la Roda Poètica als
Personatges Itinerants!
joana,
ResponEliminaFantàstic aquest darrer tram del trajecte-itinerant...
Un petó!
Joana, Ho has portat molt bé i dec com a tots felicitar-te i feliciar-me d'haver tingut a la vora la sàbia lectura dels teus poemes. Gràcies de cor. Anton.
ResponEliminaJoana, que ens has muntat com una mena de cadàver exquisit...
ResponEliminaMolt bo. Gràcies també a tu per la teva presència continuada a PI. I les teves paraules sempre boniques.
Quin homenatge més digne...
ResponEliminaJoana, has lligat forces coses en aquest vers, m'agrada molt. Petonets bonica.
ResponEliminaQuè ben buscat!! :-))
ResponEliminahi ha els balancins, el coixí, les espurnes de llum, els batecs, la màgia... ho has recollit tot en un per fer un preciós homenatge al P.I. :-))
Me pareció precioso, muy original. las palabras y el buen uso de ellas nos hace ser mágicos.
ResponElimina