En la nit trista
una espelma està encesa.
Porta esperança.
La llum reflexa
ben a prop del coixí.
i el plor marxa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Sempre hi ha dins de les nits tristes gotes de llum decorades d'esperança.
ResponEliminaBon dia, des de Barcelona :-)
ResponEliminaAhir varem pujar a Montserrat :-) dia culé, català i de saludar a la nostra Moreneta. Ella estava envoltada de llums d'aquestes que tu dius...
Alguna emoció t'ha fet escriure un poema sentit, t'hs sorgit tant natural que està en la perfecció. Estic ccntent, m'alegra que et llensis... Això va bé i ajuda a viure. Anton.
ResponEliminaAnton, els teus comentaris, sempre positius i bonics, sempre animant a seguir escrivint, demostren molt del teu gran cor :-)
ResponEliminaUn haiku muy relajante, la luz de una vela siempre relaja nuestra mente y nos ilumina nuestros pensamientos.Cuando una pena se mueve en nuestra cabeza, si encendemos una vela, lentamente esta pena se va mermando.
ResponEliminabesos.
Assumpta, uns haikús que animen i donen esperança, tu també dones sempre una mica de claror... gràcies!
ResponEliminaSort en tenim d'espurnes de llum per foragitar el plor! Tan necessari algunes vegades per descarregar-nos...
ResponEliminaBon diumenge a tothom!
Assumpta, molt bonic i sort en tenim d'aquestes llumetes que ens omplen d'esperança quan estem tristos. Petonets dolça.
ResponElimina